<COMENÇA SARCASME>

Sí, tots ho sabem i tots en som culpables. El castellà està en perill d'extinció al nostre país. Quan encenem la tele només podem veure canals en català, i el mateix amb la radio i el cinema. Evidentment, el mateix trobem a les escoles i instituts, on l'educació és clarament només en català. El castellà només el veiem per casualitat, de vegades, a classe de castellà.

A més, ningú de nosaltres no empra mai la llengua de la patria única de tots els espanyols i malauradament ja no se sent pel carrer ni a les cases. Si algú ve de fora parlant un idioma diferent al català el recluïm i el forcem a culturalitzar-se i integrars-se en el nostre país, Catalunya, que existeix, com la seva llengua, per tocar els nassos als espanyols i als francesos.

</ACABA SARCASME>

Llegir això em pot fer riure, però és el que pensa gran part de la població espanyola, i no és culpa només seva. L'educació que han rebut tradicionalment avala les tesis més anticatalanes o més nacionalistes espanyoles i els mitjans de comunicació segueixen enganyant descaradament transmetent-los una visió extremadament negativa de Catalunya i fins i tot una visió segons la qual la injusticia és el lema dels catalans, i l'anti-espanyolisme la nostra religió fanàtica.

I últimament n'hem tingut clares mostres, d'això. Només cal veure el polèmic reportatge de Telemadrid "Ciudadanos de segunda":

O situacions tan surrealistes com la que ha hagut d'experimentar l'Èric Bertran i la seva familia i que podem veure en el documental 

Ara que es veu clar que no sóc l'únic sarcàstic del país (per què si no rius és perquè plores):