És penós, però 163 anys després de la declaració del Bàb, encara hem de presenciar la més que penosa i cruel política dictatorial de l'estat d'Iran envers el seu propi poble. Però el cas dels bahà'ís és remarcable, ja que constitueixen la minoria religiosa més nombrosa del país (suma més que cristians, jueus i zoroastrians junts) i és la que pateix un desgast més important dels seus drets bàsics degut a què, per molt que la constitució iraniana protegeixi expressament les religions divines, la Fe bahà'í no és reconeguda com a tal.
El cas de què parlo avui no implica directament la mort, segrest, impossibilitat d'estudiar o de treballar de cap bahà'í, però no deixa de ser un acte veritablement malvat: la destrucció d'un cementiri bahà'í. I no és la primera vegada. Entre el 9 i el 10 de setembre, màquines pesades van destrossar completament el cementiri bahà'í de Najafabad (Isfahan). Aquest fet venia prologat per l'enviament de cartes amenaçadores a unes 30 famílies bahà'ís de la zona.
L'ONU ha alertat repetidament que la perillositat de la situació dels bahà'ís al país d'origen d'aquesta religió (la de més ràpid creixement numèric i la segona més estesa geogràficament) va en augment. El descobriment de documents oficials signats pel líder suprem del país en què s'ordena el control dels bahà'ís i dificultar la seva vida laboral o d'estudiants n'era prou prova, però malauradament hem hagut de presenciar darrerament actes concrets com la detenció de bahà'ís de zones molt diferents per interrogar-los, detenció i fuetades a què fou sentenciat un home de 70 anys acusat de "propagar i estendre el bahaisme i la difamació dels purs Imams", l'impediment de milers de joves bahà'ís a entrar a les universitats, la burla per part del professorat i l'alumnat de diversos centres d'educació primària envers nens i, especialment, nenes bahà'ís pel sol fet de ser-ho, les continues amenaces (fetes públiques i pintades en grafittis en propietats bahà'ís d'arreu del país) de diferents grups com Hezbollah, la destrucció d'altres cementiris i llocs sagrats pels bahà'ís d'arreu del món que, en més d'un cas, constituïen un important patrimoni cultural de la cultura persa, com la casa de Bahà'u'llàh, fundador de la Fe bahà'í, a Teheran...
Encara bo que no hem arribat a la situació de començos de la dècada de 1980, que us convido a descobrir llegint els documents La cuestión bahá'í. Més informació sobre la situació dels estudiants bahà'ís a l'Iran la podeu trobar al document Cerrado el paso i al web de l'Oficina d'Informació Pública de la Comunitat Bahà'í d'Espanya.
Us deixo un vídeo que mostra com ha quedat el cementiri després de l'atac (vist a Como antorchas en la oscuridad).
Vegeu la noticia a Bahá'í World News Service o conegueu més sobre la persecució dels bahà'ís al país d'origen d'aquesta religió.
2 comments
